La mare, els pollets, el niu i la compassió

La Torah ens diu que «Si al teu camí trobes un niu d’ocells en algun arbre, o a terra, amb pollets o amb ous, i la mare està sobre ells, no prendràs la mare amb els pollets. Deixaràs lliure la mare i [després] prendràs les cries per tu, per tal que sigui bo per tu i allarguis els teus dies» (Devarim-Deuteronomi 22:6-7).

Moisès ben Nakhmàn ens diu que aquest manament està enllaçat al de «no mataràs el mateix dia a la mare i la cria [del bestiar]» (Vayikrà-Levític 22:28), perquè la raó per aquest manament és tenir compassió i no pas un cor cruel. Perquè malgrat que ens està permès matar animals per menjar, aquella persona qui sacrifica la mare i la cria el mateix dia, o agafa la mare i els pollets quan podrien volar i ser lliures, és com si extingís l’espècie (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 265).

Llavors, si ens està permès sacrificar animals per menjar però la idea és que no siguem cruels, què passa amb les raons per a manaments com el de la vaca vermella? I els sacrificis?

Durant els dies que van del 17 de Tamuz fins al 9 d’Av, sovint s’estudien les raons per la destrucció del Temple: l’odi i l’animadversió gratuïts, o la subversió del culte sacrificial, amb el Sant repudiant, directament, les ofrenes animals.

Però ni tan sols Salomó va ser capaç de comprendre el significat i el perquè de sacrificar una vaca de pèl vermell. I seguim comportant-nos de forma bastant lamentable entre nosaltres. Sigui tractant d’heretge o mirant per sobre l’espatlla a aquells que tenen una visió diferent de la Torah.

El Ramban ens recorda el midraix: «Realment penses que el Sant de Benedicció es preocupa per si un animal se sacrifica per davant o per darrere del coll?» (Bereixit Rabbà 44). «I quina diferència hi ha pel Sant, beneït sigui, si hom menja d’un animal que s’ha sacrificat de forma ritual o si només li ha clavat un ganivet? El beneficies a Ell o li causes dany a Ell d’alguna forma? O què Li importa si hom menja d’animals permesos o no permesos? Si ets assenyat, és en profit teu (Mixlei-Proverbs 9:2). Per tant, els manaments es van donar només per purificar i refinar als humans, com està escrit, “Les paraules de l’Etern són pures”» (Midrash Tanchuma Buber, Xemini 12:2).

Per tant, ens ensenya el Ramban, els rabins diuen que el benefici de l’observança dels manaments no és pel Seu bé, ni perquè el Sant necessiti la llum de la menorà, ni que Ell necessiti el menjar dels sacrificis ni l’olor de l’encens, com es podria derivar del significat simple del text.

El benefici dels manaments, com per exemple sacrificar degollant per davant del coll i no per darrere del coll, no és més benefici ni glòria al Creador, beneït sigui, sinó per nosaltres. Per portar-nos per un camí de compassió fins i tot durant el procés de sacrificar un animal per menjar (R. M. ben Nachman, pp. 268-269).

I el mateix per les prohibicions de prendre del niu la mare amb els pollets i de sacrificar el mateix dia la mare amb la cria: l’objectiu és ensenyar-nos el tret de la compassió i que no hem de ser cruels, perquè la crueltat prolifera a les ànimes dels humans. Per això als homes cruels se’ls anomena «carnissers», per la seva crueltat, assimilada als qui sacrifiquen animals grans. I per aquesta raó els rabins van dir (Kidduixin 82a): «Els millors carnissers són companys d’Amalek» (R. M. ben Nachman, p. 271).

Molt sovint, cal llegir la Torah de forma al·legòrica, i tenir clara aquesta lectura. Potser així podrem arribar a una millor comprensió d’aquelles parts que, aparentment, no tenen sentit com la vaca vermella, o el fet d’esborrar el nom d’Amalek i recordar allò que va fer, al mateix temps.

Potser se’ns demana no arribar fins a l’absurd amb del detall de la llei (un pollet, o dos? I si n’hi ha tres?), i estar més per l’esperit de la llei. Potser el que es demana a l’hora d’esborrar Amalek és esborrar la crueltat de les nostres ànimes.

Ara que ens endinsem al mes d’Elul, és un bon més per reflexionar sobre el nostre comportament. Reflexionar per poder retornar al camí dels manaments, que al final són per tal de refinar-nos, de fer-nos millors persones, tenir una ànima neta i contemplar la veritat. Per tal que siguem assenyats, perquè és en profit nostre.

Xabat xalom.