Mixnà 12
Introducció
Hil·lel i Xammay, la cinquena parella, probablement us són familiars, ja que són els fundadors de les dues grans escoles, Bet Xammai (la Casa de Xammai) i Bet Hil·lel (la Casa de Hil·lel), que van iniciar una nova era en la història Jueva.
Hil·lel i Xammay van viure durant el regnat d’Herodes, que va començar l’any 37 AEC i va durar fins a l’any 4 de l’Era Comuna. Hil·lel era un immigrant de Babilònia. Se’l coneix per la seva bondat i amor per la resta d’humans. Hi ha moltes llegendes sobre Hil·lel, la majoria d’elles sobre la seva gran humilitat i amor.
Mixnà 12
Hil·lel i Xammay (la) van rebre d’ells.
Hil·lel diu: «Sigues dels deixebles d’Aaron, estima la pau i cerca la pau, estima la gent i apropa’ls a la Torah».
Explicació
Segons una llegenda que trobem a Avot de Rabí Natàn, quan dos homes s’han barallat, Aaron seia amb un dels dos i li deia: «Fill meu, mira què diu el teu company! Es colpeja el pit i trenca els seus vestits, dient “Què en sóc, de desgraciat! Com puc aixecar els ulls i mirar al meu company! M’avergonyeixo davant d’ell, perquè l’he tractat malament”. Seia amb ell fins que treia tota la ràbia del cor, i llavors Aaron anava a seure amb l’altre i li deia el mateix que havia dit al primer. I quan els dos homes es retrobaven, s’abraçaven i es feien petons».
Aaron portava la pau entre els Jueus. Una lliçó que els Jueus han après a través de la història, i que continuen a aprendre avui en dia, és que quan la pau regna entre ells, fins i tot quan adoren ídols, poden mantenir la seva independència. I quan els Jueus es barallen entre ells, no importa quants manaments guardin, se’ls conquereix fàcilment.
Hil·lel també explica que hom hauria d’estimar als altres. Hil·lel ensenyava que és molt més fàcil ser influent amb amor que amb por, perquè l’amor és, certament, la millor motivació de la vida.
Actuant així, Aaron podia acostar a la gent a la Torah. Segons una altra història sobre Aaron, tenia l’hàbit d’associar-se i visitar amb gent dolenta fins que s’avergonyien i pensaven «Som desgraciats! Si Aaron sabés com som, com és la nostra vida, decidiria no mirar-nos mai més. Deu pensar que som gent valuosa. Hauríem, almenys, d’intentar que la nostra conducta fos com ell es pensa». D’aquesta forma, s’acostarien a ell i n’aprendrien Torah.
Mixnà 13
Introducció
Aquesta mixnà conté més ensenyaments de Hil·lel. Totes les seves dites d’aquesta mixnà són en Arameu. Malgrat que la majoria de la Mixnà està en Hebreu, no és clar quina era la llengua comuna parlada pels Jueus al temps de la Mixnà. Aquestes dites són populars, és a dir breus i fàcils de recordar. El fet que estiguin en Arameu pot voler dir que part de la gent comuna parlava Arameu, però que la llengua d’estudi era l’Hebreu. A l’època del Talmud, la llengua dominant era l’Arameu a la terra d’Israel, almenys entre els Jueus (molts no Jueus parlarien Grec).
Mixnà 13
Ell solia dir: «[Aquell qui] Ha estès el seu nom, ha destruït el seu nom; el qui no afegeix [al seu coneixement], [el] disminueix: el qui no aprèn [Torah] és reu de mort; qui usa de la corona, desapareix».
Explicació
Malgrat que hi ha quatre afirmacions separades en aquesta mixnà, totes es poden resumir dient dues coses: una persona ha d’estudiar sempre, però ha de ser curosa i no emprar aquest aprenentatge per la seva pròpia grandesa.
Una persona que intenta fer-se un nom per ella mateixa, és a dir augmentar la seva reputació, al final acabarà perdent el seu bon nom. Una persona que busca el seu propi honor, veurà com l’honor se li escapa. Aquesta afirmació també s’ha pres com una advertència per evitar l’atenció del poder, perquè aquesta atenció només pot portar al perill. Aquesta lliçó ja s’ha esmentat a la mixnà 10.
Hom ha d’estar sempre intentant augmentar el seu coneixement, i no satisfer-se mai amb allò que ja ha après (això es pot contrastar amb el que aprendrem després, que una persona rica és la que està contenta amb el que té). Dins el Judaisme, l’estudi i aprenentatge és un projecte de tota la vida, i no només una cosa relegada als nens.
Algú que no aprèn Torah mereix morir. No crec que aquesta afirmació tan dura s’hagi de prendre literalment; en veritat, no és una norma per la qual la justícia ha d’executar als illetrats. Més aviat, Hil·lel volia dir que, sense l’espiritualitat de la Torah, la vida d’una persona està buida. Un comentarista diu que algú que no estudia Torah és com un animal, perquè els éssers humans només es van crear diferents dels animals per tal que estudiessin i aprenguessin Torah. Algú que només cobreix les seves necessitats bàsiques de menjar i sexe, no és massa diferent d’un animal.
Tot i que Hil·lel anima a tothom a estudiar Torah, els adverteix a no fer ús d’aquest estudi per al seu propi engrandiment. Qui faci això no rebrà cap recompensa pel seu estudi. En temps antics, estava prohibit que els Rabins tinguessin un salari o rebessin qualsevol mena de benefici material per la seva feina. Com aquesta demanda és poc pràctica ja des de fa bastant temps, crec que almenys caldria preservar part de l’ideal. Un Rabí o qualsevol mestre de Torah no ha de tenir present el seu propi benefici o avenç quan estigui ensenyant, perquè això és corrompre la Torah.
Vegeu que la primera i darrera clàusula de la mixnà són semblants (advertències a aquells qui empren la Torah pels seus propis objectius), i que les dues clàusules del mig també son semblants (afirmacions sobre què els passa a aquells qui no aprenen Torah). Aquesta mena d’ordre es coneix com a «estructura quiàstica» i és molt comú en la literatura rabínica.
Mixnà 14
Introducció
Aquesta mixnà conté un dels dits més famosos d’Hil·lel. És poesia, i el missatge breu i concís fan d’aquest un dels dits rabínics més memorables.
Mixnà 14
Ell solia dir:
«Si jo no estic amb mi, qui estarà per a mi?
I quan jo estic per a mi, què sóc jo?
I si no ara, quan?»
Explicació
La primera afirmació d’Hil·lel no és una lloança de l’egoïsme, sinó que posa el caràcter i qualitats d’una persona al lloc que els pertoca. Una persona ha de treballar en aquest món per aconseguir els seus propis mèrits, i ningú més ho pot fer per ella.
La segona dita equilibra la primera. Tot i que una persona ha de preocupar-se per ella mateixa, les seves responsabilitats no acaben allà. Algú que només fa coses per ell mateix no contribueix ni al seu poble ni al món. No és important, ja que quan mori, ningú es veurà afectat.
Per acabat, si una persona evita les seves responsabilitats, quan trobarà temps per a ocupar-se’n?
Mixnà 15
Introducció
Aquesta mixnà conté l’ensenyament de Xammay. Vegeu que a la mixnà hi ha uns quants ensenyaments d’Hil·lel i només un de Xammay. Això demostra la importància de Hil·lel i la seva escola al món dels rabins.
Mixnà 16
Xammay diu:
«Fes de l’estudi de la Torah, una obligació fixa;
digues poc i fes molt;
rep tota persona amb una bella expressió a la cara».
Explicació
Xammay tenia reputació de ser sever, fins i tot irritable. Això s’exemplifica en la famosa història del no-Jueu que va anar a visitar-lo i li va demanar que li ensenyés la Torah sencera mentre s’aguantava sobre un sol peu. Xammay el va fer fora de la sala d’estudi, mentre Hil·lel, de forma eloqüent, va dir-li «estima al teu veí com a tu mateix, la resta és tot comentari, vés i aprèn». Malgrat la reputació de Xammay, el seu ensenyament no lloa aquelles qualitats, Xammay més aviat emfasitza que hom ha d’actuar de forma plaent als altres.
La primera frase de Xammai és que una persona hauria d’establir la pràctica fixa d’estudiar Torah. En altres paraules, no hauria d’estudiar tan sols durant el seu temps lliure, quan té un moment, sinó establir i separar moments concrets del dia per estudiar, i fer-los el punt focal de la seva vida. Una altra interpretació d’aquesta línia és que quan algú aprèn quelcom nou, hauria de fer-ho part de la seva consciència i no permetre’s oblidar allò que ha après, per tal que pugui ensenyar-ho als altres.
La segona frase és que hom hauria de parlar poc i fer molt. Això s’aprèn a través de l’exemple d’Abraham, que deia als seus convidats que els portava «un bocí de pa» (Bereixit 18:5). AL final, Abraham els portava molt més que un bocí de pa; els portava mantega, i llet i un vedell que havia preparat (verset 8).
La tercera frase ensenya que quan hom ajuda als altres ha de fer-ho de forma alegre. Visitar als malalts, donar caritat als pobres, acollint convidats a casa i entregant regals als amics ha de fer-se amb alegria, perquè si es fa amb cara llarga, la bona obra es malmet.