En plena rebel·lió, Moisès intenta fer entrar en raó a Corakh, a Datàn i Abiram, que com a bons rebels, es planten a l’entrada de les seves tendes i mantenen la seva posició (Bamidbar-Números 16:8-27).
En veure que Corakh aconsegueix reunir tota la comunitat [כָּל־הָ֣עֵדָ֔ה, kol-ha’edàh i no kol-‘am Israel o kol-bnei Israel], [el nom de les quatre lletres] avisa a Moisès i Aaron que se separin d’aquella comunitat, per tal de consumir-la en un instant. Immediatament, Moisès i Aaron es llencen amb el rostre a terra, implorant que no s’extermini a tota la comunitat per la transgressió d’un sol home. Però el Sant, beneït sigui, tampoc cedeix terreny i demana a Moisès que avisi a la comunitat que s’apartin de les tendes de Corakh, Datàn i Aviram. Així que Moisès, i els ancians, tornen a intentar convèncer als rebels que entrin en raó.
Hom podria preguntar-se, si tot el Poble d’Israel al complet no participa en aquesta rebel·lió contra Moisès, per què la còlera del Sant, beneït sigui, va contra tot el poble, dient «i els consumiré en un instant»? I si, per altra banda, sí que es van rebel·lar contra Moisès, com Corakh i el seu grup, com podien dir Moisès i Aaron en nom seu «per un sol home que transgredeix, castigaràs a tota la comunitat»?
Rabeinu Khananel ho explica així: «”Separeu-vos d’entre aquesta comunitat”, referint-se a la de Corakh, no a la congregació dels Fills d’Israel. Però Moisès i Aaron, pensant que el Sant es referia a tots els Fills d’Israel, van dir: “Déu, Déu dels esperits de tota carn, si un home transgredeix, t’encoleritzaràs amb tota la comunitat?”. Immediatament, el Sant informa Moisès que la Seva intenció no és destruir tota la congregació d’Israel, sinó només la de Corakh. I per això ho explica: “Separeu-vos d’entre aquesta comunitat”, volent dir “aparteu-vos de les tendes de Corakh, Datàn i Aviram”. Perquè potser així, Corakh i els seus rebels veurien que tot el poble els retirava el suport i es penedirien» (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 175-176).
Però Rabí Moisès ben Nakhmàn ens diu que Rabbeinu Khananael s’equivoca. Per què? Perquè no seria correcte anomenar «comunitat» al grup de tres homes, Corakh, Datàn i Aviram, perquè els Israelites no estaven amb ells. A més, segueix el Ramban, l’expressió «separeu-vos d’ells» només fa referència a Moisès i Aaron, com tornarà a passar al verset 17:10, ja que el càstig va destinat a tot el Poble, i no només al grup de Corakh.
D’igual forma, «que Jo els consumeixi en un instant» es refereix a una plaga, que consumeix a un nombre elevat de gent en un moment. I per acabar, però no menys important, com pot ser que Moisès no entengui la seva pròpia profecia?!
El Ramban ens diu el significat real de tot: en un primer moment, el Poble d’Israel estava al costat de Moisès i Aaron, però quan Corakh i el seu grup recullen cadascú el seu encenser i hi van posar encens i es van posar al davant de la porta de la Tenda de Reunió amb Moisès i Aaron (verset 18), Corakh va cridar a tota la comunitat (verset 19) i els va dir que estava preocupat per l’honor de tots ells. Això va agradar al poble, que va reunir-se amb Corakh a l’entrada del Mixkan a veure com la petició de Corakh era bona als ulls del [nom de les quatre lletres] (més endavant, a 23:27). Per tant, tot el poble esdevé culpable perquè van calumniar al seu mestre, que és com calumniar la Presència Divina (Sanhedrí 110a). I no només això, sinó que van rebutjar la profecia de Moisès.
Però Moisès i Aaron no van dubtar en sortir a defensar-los, dient que només era responsabilitat de Corakh, ell era l’incitador i l’únic que havia de morir (R. M. ben Nachman, pp. 176-177).
Ja ho dèiem l’any passat i l’anterior. Cal estar molt atents i vigilar amb els que ens ofereixen honors i brillants, no sigui que acabem entregant un xec en blanc.
Però no només això. «Les tendes», en context de la Torah, no són només els llocs on es dorm. Un אֹהֶל [ohel] és molt més que una estructura de tela. És també el que conté un sistema o uns ensenyaments, com Bet Hil·lel i Bet Xammai; el lloc d’habitació de tot això, com a «I em faran un santuari i habitaré entre ells» (Xemot-Èxode 25:8). «Que en són de belles les teves tendes, Jacob, la teva habitació, Israel» (Bamidbar-Números 24:5).
Datan i Abiram surten a les portes de les seves «tendes» i mantenen la posició. És una posició política, junt amb Corakh –del llinatge d’Aaron–, per establir el seu propi sistema i derrocar el de Moisès. Recordem que Datan, Aviram i els 250 rebels que moren consumits en un instant són els nous líders de les tribus, després que els líders antics, els espies de la paraixà anterior, també siguin consumits per haver buscat el seu benefici personal abans que deixar que els Bnei Israel entressin a la Terra d’Israel.
Ja sabem que no és or tot allò que brilla. A més, «és millor adquirir saviesa que or […] Abans de la destrucció ve l’orgull, i abans d’ensopegar arriba un esperit espantós» (Mixlé-Proverbis 1:16-18). No només cal vigilar amb els xecs en blanc, sinó també a quines «tendes» ens apropem. A quins «sistemes», a quines «cases d’estudi». A paraules i conceptes innovadors i aparentment brillants. No sigui que un cop a dins, descobrim que la tenda no només està buida, sinó que la terra s’obre sota els nostres peus.
Xabat xalom.