Una de les instruccions que dóna HaXem és, com no podria ser d’altra forma, que complim els seus manaments.
«Compliu fidelment els meus preceptes. Jo sóc [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:31).
I no només això. També «No profaneu el Meu sant nom, per tal que sigui santificat entre els fills d’Israel, Jo [el nom de les quatre lletres] que us santifico. Jo que us vaig treure de la terra de Mistraïm per ser el vostre Déu, Jo [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:32-33).
Aquesta secció està just després de la part en què HaXem parla a Moisès i li diu que parli a Aaron i els seus fills i a tots els Fills d’Israel per tal d’instruir-los en com funcionen els sacrificis votius i voluntaris.
A tots se’ls diu que han de ser curosos amb les ofrenes, que no han de tenir cap defecte, que es facin al seu temps, per exemple respectant els set dies després de néixer de l’animal (verset 27), i que no se sacrifiqui l’animal el mateix dia que la mare (v. 28), i que portin les ofrenes d’agraïment i de pau de forma correcta, i que les sacrifiquin amb la intenció que siguin acceptades (v. 29); i per això HaXem, a la frase del verset 31, inclou tots els manaments junts (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Vaykra, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 355).
Per què? Perquè el camí al gehinom està empedrat de bones intencions. Quan els humans ens trobem en situacions difícils, sovint es fan promeses de fer tal o qual cosa. En el passat, quan el Temple estava en funcionament, es podien oferir sacrificis voluntaris o per algun vot.
Els vots i les promeses són importantíssims, dins el Judaisme. D’aquí a unes setmanes llegirem que «Si un home fa un vot a [el nom de les quatre lletres] o pren un jurament imposant-se una obligació, no ha de trencar la seva promesa; ha de fer allò que ha sortit dels seus llavis» (Bamidbar-Números 30:3).
Recordem que la prohibició de prendre el Nom en va és un dels manaments que apareixen a les 10 frases o sentències. De fet, hi ha tot un tractat de la Mixnà i del Talmud dedicat als vots.
Per això la Torah ens recorda a tots, a Aaron, els seus fills i a tota la resta, que cal complir allò que prometem. Perquè és un manament positiu santificar el Nom observant els manaments i no faltar a la nostra paraula. I perquè les paraules creen mons, però també els destrueixen. No només en allò que prometem, sinó en tot. «Obre els meus llavis i que la meva boca declari la teva alabança» (Salm 51:17).
I perquè si el Nom ens va treure de Mitsraïm, no és per fer allò que ens vingui de gust en tot moment. És per comportar-nos segons unes normes i regles, com per exemple complir allò que diem que farem.
Xabat xalom.