Avui són per l’Omer 7 dies
La plenitud en l’amor
L’amor veritable és el que ens estimula a créixer. No hi ha amor qual l’altre et diu que ets tonto o inferior. L’amor no és mai submissió, ans al contrari: qui ens estima, ens ha de valorar adequadament. Cal que ens estimuli a créixer i transformar el camp material. I, per descomptat, ens ha d’advertir dels nostres defectes per tal que els puguem corregir. Però no ens pot menysprear. Qualsevol que diu que ens estima i ens menysprea, en realitat no ens estima. Qui ens valora i ens estimula a créixer ens estima de debò. Qui no desitja que progressem, no ens estima. Qui competeix amb nosaltres, no ens estima. Qui es creu superior a nosaltres, no ens estima.
Qui m’estima? qui és feliç de compartir els meus assoliments, perquè els meus assoliments són, en realitat, també seus. Qui m’estima cal que em deixi ser com sóc. Si faig una transgressió, m’ha de corregir, per l’amor que em té. Si tinc un èxit, s’ha d’alegrar amb mi. Qui realment m’estima ha de sentir les meves victòries i les meves derrotes com si fossin seves. El mateix passa amb mi: he d’estimar l’altre i estimular-lo a créixer. No puc estimar mai per a subjugar o ser subjugat sinó per a trobar l’equilibri en la meva vida.
Text: Mario Sabán, en Sod 22/El Secreto, Ghione Impresores, Buenos Aires, 2011 (trad. Lucía Conte).
Fotografia: Yohanan Martín-Montérdez ben Abraham, 2019.