Avui són per l’Omer 5 dies
La humiltat en l’amor
No és bo que, en l’amor, l’ego ens domini. En el veritable amor cal que deixem de banda les nostres formes egòlatres. Això no vol dir que l’estimat no ens respecti. Cal que l’estimem com a nosaltres mateixos, ni més, ni menys. L’orgull i la supèrbia no han d’existir en l’amor. L’amor real no es lliga als condicionaments de l’ego. La humilitat en l’amor invita a perdonar, cal cedir quan les circumstàncies fan perillar l’amor. No hem de ser orgullosos quan parlem d’amor. Hod de Khesed ens ensenya a perdonar quan cal perdonar, a cedir quan cal cedir. No s’ha de cedir sempre a l’arbitrarietat de l’altre, però no sempre s’ha de no cedir. No cedir mai és un greu problema per a la construcció de l’amor real.
L’ésser estimat ha de tenir el seu espai, i jo he de tenir el meu. Tanmateix, haig de cedir. Sovint diem “sóc així, si t’agrada bé, i si no també”. No som “així” ja que podem transformar-nos, podem ser millors, podem cedir per a estimar perquè l’altre també cedeix quan ha de fer-ho.
Les mútues concessions són la clau de l’amor. Però qui fa concessions, ha de ser humil. No les fa per debilitat, sinó per a trobar l’harmonia. L’amor no és un camp per a la competència sinó per al mutu equilibri la cerca d’un pla únic. L’amor uneix, la personalitat sense amor, divideix. No haig de cedir sempre per no caure en la humiliació, ni l’altre ha de cedir sempre, perquè no sigui humiliat. Ningú ha de perdre la seva dignitat en cedir per amor, perquè el veritable amor es construeix mantenint sempre la nostra dignitat.
Text: Mario Sabán, en Sod 22/El Secreto, Ghione Impresores, Buenos Aires, 2011 (trad. Lucía Conte).
Fotografia: Yohanan Martín-Montérdez ben Abraham, 2019.