Avui són per l’Omer dos dies.
La restricció en la misericòrdia
L’amor ha de ser equilibrat. Un amor sense restriccions, en realitat, no és un amor sa. La qualitat de la restricció és important per tal que l’ésser estimat tingui la llibertat de ser qui és. No podem estimar i acceptar tot. No podem dominar el que diem estimar. Estimar és deixar en llibertat el qui realment estimem. Sovint hem de rebutjar coses, per amor. Hem d’establir límits a la misericòrdia.
En nom de l’amor no puc imposar el meu ego personal, i cal que respecti l’espai del meu enamorat. No puc subjugar al meu estimat en el nom de l’amor. Cal que m’autolimiti per a estimar de manera correcta. No és correcte acabar amb el lliure albir de l’ésser estimat en nom de l’amor. L’amor ha de tenir els seus límits i per amor no puc permetre qualsevol cosa.
No pot haver-hi falta de respecte dels meus fills cap a mi en nom de l’amor: això no és amor real. L’amor és el que posa límits (guevurà) i el que ho fa, justament, per amor. Per aquesta raó hem de treballar la restricció de la nostra bondat. No es pot ser bo sense posar límits, perquè això ens autodestruiria.
Text: Mario Sabán, en Sod 22/El Secreto, Ghione Impresores, Buenos Aires, 2011 (trad. Lucía Conte).
Fotografia: Yohanan Martín-Montérdez ben Abraham, 2019.