Hi ha diferents explicacions sobre la raó de ser del Mixcan, la Tenda de Reunió que els Fills d’Israel construeixen als peus del Sinaí. El santuari plegable i portàtil, que acompanya al Poble d’Israel durant els quaranta anys al desert, i que acaba instal·lant-se a Shilo.
Una d’elles, per exemple Moisès ben Maimó, relaciona de forma directa l’ordre de construir el Mixcan com a reacció a la transgressió gravíssima del Vedell d’Or. Però a la paraixà d’aquesta setmana, Tsav, Moisès ben Nakhman ens diu una altra cosa.
«Pren Aaron junt amb els seus fills, els vestits, l’oli de la unció, el bou de l’ofrena per transgressió, els dos moltons i la cistella de pa sense llevar (Vaikrà-Levític 8:2)».
Segons Raixí, aquesta secció sobre els set dies de consagració dels sacerdots, té lloc set dies abans de la construcció final del Mixcan, que va ser el primer de Nissan, perquè no hi ha un ordre cronològic estricte en la narrativa de la Torah.
I com no pot ser d’altra manera –bé, a vegades sí…–, Nakhmànides no està d’acord amb el savi de Troyes. El rabí de Girona ens diu que per què cal invertir l’ordre de les paraules del Déu vivent? Més encara, al capítol 40 verset 2, Déu ordena sobre la construcció del Mixcan sencer, els vestits d’Aaron i els seus fills i la unció de tots ells, i també narra la feina de Moisès en la construcció, però no esmenta per res a Aaron ni als seus fills fins aquesta secció. I com podria ser que el Kadoix, barukh Hu, separés un mateix tema en dues seccions, com diu Raixí, posant la part final –la construcció final del Mixcan en el primer dia de Nissan, relatat al llibre de Xemot— abans de l’inici, com els set dies de la consagració que comencen el vint-i-tres d’Adar, que es relata al llibre de Vaikrà! (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Vaykra, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 91-92).
Més aviat, la interpretació correcta, per Nakhmànides, és que Moisès rep l’ordre de muntar el Mixcan el vint-i-tres d’Adar, i el munta. Tan bon punt està muntat, Déu, «que seia entre els querubins (I Samuel 4:4)», crida a Moisès i li ordena totes les accions relatives a les ofrenes –des del principi del llibre de Vaikrà fins al capítol 8.
Això, ens diu Nakhmànides, és perquè Déu volia ensenyar a Moisès totes les accions i estatuts dels sacrificis i ofrenes abans que n’oferís cap, perquè entre les ofrenes d’iniciació hi havia el sacrifici de transgressió, les ofrenes cremades per complet i les ofrenes de pau, i només podien conèixer les seves lleis a partir de les seccions en què Déu les explica. Després, Déu li diu «pren a Aaron i als seus fills…», per posar-se en marxa quan arribés el moment de fer el que li havia ordenat i explicat abans: «I això és el que hauràs de fer per santificar-los i que em serveixin com a sacerdots» (Xemot-Èxode 29:1), afegint-hi «I reuneix tota la congregació a la porta de la Tenda de Reunió» (Vaikrà-Levític 8:3), per tal que les accions es fessin en presència de tot el poble i que tothom tingués clar que el Sant, beneït sigui, va escollir a Aaron i els seus fills (R. M. ben Nachman, p. 92).
A través de la interpretació correcta de la Torah, segueix Nakhmànides, Moisès va rebre l’ordre de construir el Mixcan (als capítols 25-27 del llibre de Xemot) abans de l’incident del Vedell d’Or (al capítol 32), i quan el Sant, beneït sigui, es va reconciliar i li va prometre que faria que la Seva glòria visqués entre ells, Moisès va comprendre que el manament de construir el Mixcan seguia essent efectiu, i llavors ordena al poble d’Israel que comenci la tasca per la seva construcció (al capítol 35).
I després de completar els materials necessaris, Moisès rep l’ordre de muntar la Tenda (capítol 40:2), i després rep la indicació de portar «Aaron i els seus fills a la porta de la Tenda de Reunió». D’aquesta forma, Moisès també va saber que Aaron i els seus fills seguien mantenint la confiança davant Déu (R. M. ben Nachman, pp. 92-93).
Per tant, Moisès ben Nakhman ens diu que l’ordre de la Torah és cronològic, i per tant, l’incident del Vedell d’Or no influeix en la intenció original de construir la Tenda de Reunió, que és el primer punt de connexió entre el que hi ha a dalt, i el que hi ha a baix, i una representació simbòlica del mateix univers, entre altres coses.
De fet, les primeres instruccions de construir la Tenda, Moisès les rep just després de la revelació, durant els 40 dies que passa a la muntanya, mentre el poble d’Israel espera i, desesperats per la desaparició, demanen a Aaron que els construeixi el vedell.
La Tenda, el punt de connexió entre el Cel i la Terra, l’Arca des de la qual la Presència havia de revelar-se a la humanitat, les persones que havien de liderar els rituals… tot això ja estava previst i ordenat. L’únic que canvia l’incident del Vedell és la participació del gruix del Poble d’Israel, però això és una altra paraixà.
El fet important, i interessant, és tenir un santuari portàtil. Un punt de connexió entre la divinitat i la humanitat, que és plegable i portàtil. Perquè el Déu únic i universal està present arreu, no només a un sol punt geogràfic, d’un pais en concret.
Xabat xalom.