En Luigi Martell ens fa arribar aquesta simpàtica cançó anomenada “Hi havia un petit cabrit” per la Nit de l’Ordre de Pasqua. Esperem que gaudiu amb la seva explicació i els seus comentaris.
“Si ets un jueu que sents la cultura i llengua catalanes com a teves, en arribar a la fi de la primera Nit de Péssakh, tindràs sens dubte el plaer de cantar la cançó “Hi havia un petit cabrit”, una divertida versió catalana de “Khad Gadià” inspirada en una de provençal que parla sobre el destí d’un petit cabrit i que ha fet riure i somriure les meves filles d’ençà que tenien 2 i 3 anyets! No cal pas dir que després de la quarta copa de vi, aquesta cançó és igual de divertida per als adults també! Si bé la versió aramea d’aquesta cançó —Khad Gadià— és coneguda arreu del món, i si bé existeixen versions d’aquesta cançó de Péssakh cantades en gairebé totes les llengües que els jueus hem parlat al llarg de la nostra llarguíssima història, la nostra família voldria compartir amb tots vosaltres la lletra de la nostra versió catalana d’aquesta tradicional cançó de Péssakh. Per ventura la versió en català de la nostra família cantada amb la melodia de la cançó popular catalana “El burro quer” servirà aquest any per fer de colofó al sèder de la vostra família”
Si cliqueu en aquest enllaç podreu sentir la cançó: “Hi havia un petit cabrit”
“Hi havia un petit cabrit,
que el pare es volgué firar, si!
Que es firà per dos morabatins…”
“I hi va venir haKadoix Baruhú,
i va xakhatar el malakh hamàvet!
HaKadoix Baruhú xakhatà el malakh hamavèt,
el malakh hamàvet se’n dugué el xokhet,
el xokhet xakhatà el bou de cop en sec,
el bou begué l’aigo a raig fet,
l’aigo atudà el foc de sec a sec,
el foc cremà el bastó del qual restà ben re,
el bastó anatanà les macòt al gros gos,
el gros gos mossegà el gras mix,
el gras mix es menjà el petit cabrit
que el pare es firà per dos morabatí[n]s”
Com veieu, a la cançó “Hi havia un petit cabrit”, hi ha una cadena de causa i efecte el missatge subjacent de la qual és que els qui miren de destruir els altres, acaben per destruir-se ells mateixos perquè, al cap i a la fi, la justícia prevaldrà i HaXem triomfarà!
El simbolisme darrere “Hi havia un petit cabrit”:
- El petit cabrit: el poble d’Israel
- Els dos morabatins: totes dues Taules de la Llei
- El gras mix: Assíria que va conquerir Israel o bé Babilònia: competidors de l’Imperi Assiri
- El gros gos: Pèrsia que va desfer el poder babilònic
- El bastó que “anatanà les macòt” al gros gos: Macedònia [Grècia]: Alexandre el Magne, el qual va estendre el seu imperi talment que va superar l’antic Imperi Persa i tot!
- El foc que cremà el bastó: Roma que es va imposat sobre l’antic Imperi Grec
- L’aigo de l’abeurador que atudà el foc: els bàrbars qui van fer caure el poder de Roma
- El bou que begué l’aigo de l’abeurador: les hosts sarraïnes que varen vèncer els bàrbars
- El xokhet que xakhatà el bou: els croats, és a dir, els cristians
- El malakh hamàved: els darrers o bé els actuals conqueridors i/o perseguidors del poble d’Israel
- HaKadoix Baruhú: la darrera estrofa de “Hi havia un petit cabrit” expressa l’esperança en la redempció messiànica.