Al principi de la paraixà Vayekhí, Jacob fa una mena de recordatori a Josep de la promesa que li fa El Xaddai, que al seu temps és la promesa que reben Isaac i Abraham: «et faré un poble nombrós i us multiplicareu» (Bereixit 48:4), i després indica a Josep que accepta als seus fills, Efraïm i Menaixé, com propis (versets 5 i 6).
I al següent verset, Jacob explica per què. Però l’explicació sembla no tenir cap mena de connexió, ja que Jacob recorda la mort de Raquel i el seu enterrament.
«I jo, quan venia de Padan, se’m va morir Raquel, a la terra de Canaan –al camí– quan encara faltava un tros per arribar a Efrat i la vaig enterrar allà al camí a Efrat –ara Bet-lehem.» (Bereixit 48:7)
Però si llegim el passatge corresponent, veurem que en realitat Jacob parla del mateix: al capítol 35, verset 9, comença el fragment en què HaXem recorda la promesa de fertilitat i de la terra, al verset 14 Jacob fa una ofrena, i al verset 16 la família sencera es posa en marxa, Raquel es posa de part, neix Benjamí, Raquel mor i Jacob l’enterra.
Llavors, què passa amb Raquel? Moisès Nakhmànides ens aclareix les paraules de Jacob al seu fill. Primer, com en moltes ocasions, ens porta les paraules del Mestre Raixí, que llegeix el vers de la forma següent: «Jo sé que tens una mica de ressentiment al cor contra mi [per no haver-la portat a la ciutat]. Però has de saber que la vaig enterrar allà per la paraula de Déu, per tal que pugui ajudar als seus fills quan Nebuzaradan –el general en cap de Nebuchadnezzar— els exiliï», i ens recorda Jeremies 31:15.
Però Nakhmànides llegeix el text pla del vers, i creu que Jacob parla a Josep en mode apologètic, per tal que quan vegi el desig del seu pare en ser enterrat a la cova de Machpelah, Josep no s’enfadi per causa que Jacob no hagués enterrat a Raquel, mare de Josep, allà, tal com va fer amb Leah.
Per aquesta raó Jacob li diu que Raquel va morir a la terra de Canaan, i no va ser enterrada fora de la terra, com si a Jacob li fessin un enterrament egipci. Més encara, ella va morir al camí i de forma sobtada, mentre donava a llum, i per això no la va poder enterrar a la cova de Macpelah.
Això hauria comportat que Jacob hagués d’abandonar tota la família i els ramats al camí i córrer fins Macpelah amb Raquel. I com podia trobar els metges i savis i medicines per embalsamar-la? Aquest és, per a Nakhmànides, el significat de la paraula «alai» [al vers «מֵתָה עָלַי רָחֵל בְּאֶרֶץ כְּנַעַן», «se’m va morir Raquel a la terra de Canaan»] (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 574).
I més encara. Al seu comentari de la narració de la mort de Raquel (Bereixit 35:16-19), el Ramban ens explica que en anar a la terra d’Israel i visitar la tomba de Raquel, les distàncies i localitzacions no li quadren: el lloc de la mort de Raquel està a mitja jornada a peu de Macpelah!
Finalment, el Ramban ens dóna la seva opinió: Jacob està fent les paus amb Josep, que ja sap que Raquel va morir al camí i està enterrada dins la Terra, i que la va enterrar amb tots els honors que calia. Però la raó per la qual Jacob no l’enterra a Macpelah és per tal de no enterrar juntes a les dues germanes: Leah va ser la primera esposa, mentre que es va casar amb Raquel per l’amor que li professava, i per la promesa que li va fer (R. M. ben Nachman, pp. 574.575).
Jacob és, potser, el patriarca amb més conflictes i, amb la Torah a la mà, transgressions. Però també és el que es preocupa per arreglar les coses. Per reflexionar sobre els seus actes i intentar tornar a posar les coses a lloc. Amb el seu germà Essav, amb les seves dones, i també amb els fills.
A tothom ens agradaria seguir el model d’Abraham, el just i el perfecte. Però en el nostre dia a dia, hi ha molts números que ens acabem assemblant més a Jacob, voltant amunt i avall i enfrontant-nos a problemes i situacions no gaire agradables. Un cop superades, és important reflexionar sobre les nostres accions —com representa que cal fer de forma especial en dies com el passat dia 10–, en si ho hem fet bé o hem causat més greuges. D’aquesta forma, quan ens hi tornem a trobar, podrem fer les coses millor.
Xabat xalom.
!חזק חזק ונתחזק