El dejú del dia 10 de Tevet

El següent text és una adaptació de l’article «The fast of the tenth of Tevet», publicat originalment a Halacha yomit el dia 27 de desembre del 2017, amb notes de «The laws of fasts», publicat originalment a Yeshivat Har Etzion i «Tenth of Tevet – Asarah B’Tevet » publicat a Jewish Virtual Library.

Avui és el dia 10 del mes de Tevet, en què se celebra dejú públic.

En aquest dia, el rei de Babilònia va rodejar la ciutat de Jerusalem amb la intenció de destruir-la, com està escrit al capítol 24 del llibre d’Ezequiel: “La paraula d’haXem va venir a mi en el desè mes del novè any en el desè dia del més dient, ‘Fills d’Adam [o persones], escriviu per vosaltres el nom d’aquest dia, l’essència d’aquest dia, perquè en l’essència d’aquest dia el rei de Babilònia va iniciar el setge de Jerusalem“.

Per tant, nosaltres fem dejú en el dia 10 de Tevet per tal d’humiliar els nostres cors en un penediment complet i demanar al Kadoix, barukh Hu, que s’apiadi de nosaltres i ens redimeixi de forma completa.

Tothom està obligat a examinar les seves accions i a penedir-se, durant aquests dies. Com està escrit de la gent de Nínive: “I el Senyor va veure les seves accions” (Jonàs 3), sobre el que els rabins diuen “No es diu que Ell va veure les teles de sac i el dejú, sinó les seves accions” (Taanit 22). Per tant, el propòsit del dejú és el penediment i la teixuvà.

Tothom està obligat a fer dejú el dia 10 de Tevet i ningú se’n pot excloure. Tot i això, els nens i nenes menors de 13 i 12 anys respectivament, estan exempts del dejú. Fins i tot aquells menors que siguin prou intel·ligents per comprendre el dol pel Beit HaMikdaix –el Temple– estan exempts d’aquests dejús, fins que no assoleixin l’edat legal de la Bar/Bat mitsvà. Encara que vulguin actuar de forma estricta i dejunar, els seus pares s’hi haurien d’oposar i no permetre’ls-ho.

Les dones embarassades i en període de lactància estan exemptes del dejú del 10 de Tevet i, a més, no poden actuar de forma estricta i dejunar. La definició d'”embarassada” en relació amb aquesta halakhà és des del moment en què l’embaràs esdevé “visible”, això és, que hagin passat un mínim de 3 mesos des del principi de l’embaràs. Tanmateix, si la dona pateix dolor o vòmits, queda exempta del dejú fins i tot en el període inicial de l’embaràs, en especial si s’han superat els primers 40 dies.

Les dones embarassades i en període de lactància també queden exemptes dels dejús del 17 de Tamuz i el Dejú de Guedalià. En relació amb l’exempció d’una dona en període de lactància dels dejús mencionats, d’acord amb la lletra de l’halakhà, qualsevol dona que hagi donat a llum en 24 mesos, període durant el qual la dona està especialment dèbil, i no ha recuperat la seva força original, està exempta del dejú. Tot i això, si una dona sap que té la força suficient per superar el dejú de forma fàcil, és correcte que actuï de forma estricta i faci el dejú. Però això depèn sempre de com se senti.

Si algú necessita menjar o beure alguna cosa –com per exemple els qui necessiten beure cafè per evitar mal de cap–, ha de llevar-se abans que comenci el dejú per fer-ho.

Com opció més permissiva, hom ha de tenir present que beurà o menjarà abans d’anar a dormir, i tenir la intenció de fer-ho només aixecar-se. Cal que es llevi com més aviat millor i, un cop enllestit, abstenir-se durant la resta del dia.

Si algú s’oblida del dejú i ha menjat o begut alguna cosa durant el dia, i recorda que és dia de dejú, ha de parar immediatament i continuar el dejú.

Vegeu també l’article sobre el dejú del 17 de Tamuz.