El següent text és una adaptació de l’article «The Seventeenth of Tammuz», publicat originalment a Halacha yomit el dia 11 de juliol del 2017, amb notes de «The laws of fasts», publicat originalment a Yeshivat Har Etzion.
El dejú del dia disset de Tamuz
El profeta Zacaries, al verset 19 del capítol 8, diu: «Així diu [el nom de les quatre lletres], Déu de les hosts: el quart, cinquè, setè i desè dia de dejú seran festes de goig i d’alegria per la casa de Yehudà. Estimeu només la veritat i la pau». Els nostres savis, al tractat Roix HaiXanà 18b, expliquen que «el quart dia de dejú» es refereix al dia disset del mes de Tamuz, ja que Tamuz és el quart més si comptem des de Nissàn, que és el primer més del calendari segons la Torà.
El «cinquè dia de dejú» és el del dia nou d’Av, perquè Av és el cinquè mes quan comptem des de Nissàn. El «setè dia de dejú» és el Dejú de Guedàlia, que cau en el tercer dia de Tixré, que és el setè mes des de Nissàn. El «desè dia de dejú» és el del dia deu de Tevet, desè més a partir de Nissàn.
L’essència del dejú
El Rambam escriu que tot el poble Jueu ha de dejunar aquests dies, per causa de les tragèdies que s’hi van esdevenir. Això farà que els seus cors despertin, i s’obrin els camins per la «teixuvà», el retorn –mal traduït com penediment. Això també servirà com un recordatori de les nostres males accions, i les accions dels nostres avantpassats, que s’assemblaven a les nostres i que, al final, van causar les tragèdies que els sobrevingueren a ells, i a nosaltres. Si recordem aquestes coses, podrem refer els nostres camins, com diu el verset, «I ells confessaran les seves transgressions i les transgressions dels seus pares» (Vayicrà-Levític 26:40).
Què va passar el dia disset de Tamuz?
Els següents fets terribles van passar un dia disset de Tamuz:
- les dues taules de la llei, on hi havia escrites les 10 frases —aseret hadibrot, mal traduït com «els deu manaments»–, es van trencar
- l’ofrena diària perpètua [tamid] del Temple, va cessar
- els enemics van trencar les muralles de Jerusalem a l’època del segon Temple
- el malvat Apostemos va cremar la Torà
- es va erigir un ídol dins el kodeix-haKodaixim del Temple
Qui està obligat a observar el dejú
Tothom està obligat a dejunar el dia disset de Tamuz. Tot i això, les dones embarassades o en procés d’alletament n’estan exemptes aquest dia. Una persona anciana, que la seva salut pugui quedar afectada pel dejú, sempre sota supervisió mèdica, no hauria de dejunar. De la mateixa manera, una dona que ha donat a llum fa menys de dos anys i se senti especialment dèbil, no necessita fer el dejú.
Qualsevol persona que tingui problemes de salut que no li permetin fer dejú ha de consultar una autoritat halàkhica per esbrinar què ha de fer. Si el dejú presenta un perill per a la vida, aquesta persona té prohibit fer el dejú. Hom ha de consultar una autoritat halàkhica per tal que aquesta el/la pugui guiar i indicar com ha d’actuar en relació a Tixà Be’Av, que és un dejú més rigorós.
Els menors, és a dir els nens de menys de 13 anys i les nenes de menys de 12, no haurien de fer dejú aquest dia, ni que sigui durant algunes hores. Només els joves, a partir de l’edat de Bat/Bar Mitsvà, han de fer dejú. I el mateix s’aplica als dies de dejú públic de Gedàlia, del 10 de Tevet i el dejú d’Ester.
En què consisteix?
Tzom Tamuz és un dejú «menor», i això vol dir que és menys rigorós que d’altres, com el del dia 9 d’Av, o Iom Kipur. Com enguany el dia 17 cau en xabat, el dejú es trasllada al diumenge. Per tant, cal abstenir-se de menjar i de beure entre «Alot HaiXàhar», o l’albada, i la posta del sol del diumenge 21 de juliol. En els dies de dejús menors es permet l’ús de sabates de pell, rentar-se i mantenir relacions sexuals.
Si algú necessita menjar o beure alguna cosa –com per exemple els qui necessiten beure cafè per evitar mal de cap–, ha de llevar-se abans que comenci el dejú per fer-ho. Aquest any és vora a les 5 de la matinada, depenent de l’opinió que seguim per mesurar el moment de l’albada.
Com opció més permissiva, hom ha de tenir present que beurà o menjarà abans d’anar a dormir, i tenir la intenció de fer-ho només aixecar-se. Cal que es llevi com més aviat millor i, un cop enllestit, abstenir-se durant la resta del dia.
Si algú s’oblida del dejú i ha menjat o begut alguna cosa durant el dia, i recorda que és dia de dejú, ha de parar immediatament i continuar el dejú.
[…] Vegeu també l’article sobre el dejú del 17 de Tamuz. […]