Paraules d’agraïment de la Moriah Ferrús en l’entrega del Sidur Catalunya a la Nova Escola Catalana, al pati del Museu d’Història dels Jueus de Girona, per part del Dr. Idan Pérez, director del Departament de Manuscrits Estranys de la National Library of Israel.
“Fa poc menys d’un parell d’anys, naixia una idea que feia temps que ens rondava pel cap o, més ben dit, ens rondava per l’ànima.
El passat 19 de gener de 2018, la Nova Escola Catalana va fer el seu primer acte al Call de Barcelona. Ens vàrem reunir una vintena de persones per celebrar el primer Kabalat Xabat, la litúrgia amb la qual s’inicia el Xabat. Ni fou un servei usual: ni vàrem començar per l’esperat Lekhú Neranenà, ni les melodies eren conegudes per ningú però, això sí, a ningú no li van semblar estranyes ni alienes.
Vàrem començar amb els Xabats i Purim no va trigar gaire a arribar. La lectura de la meguilà va ser, també diferent de l’esperada. Les festes es varen anar continuant, de Péssakh a Xavuot i, l’excentricitat ritual inicial de la Nova Escola Catalana va passar a ser el costum de la NEC, el minhag de la Nova Escola Catalana.
A cada festa li hem dedicat centenars d’hores per tal de proveir-la de la seva litúrgia adequada, fent un esforç de dimensions desmesurades per tenir a punt un sidur improvisat que s’assemblés de millor manera possible al ritu català. Per fer això hem dedicat hores i hores en la recerca de documents, en l’edició, en la´traducció, en la transcripció i presentació de, per exemple, l’Hagadà de Péssakh i un makhzor per Cap d’Any i Kipur.
Per tant, aquest Sidur Catalunya que amb goig rebem de l’Idan Pérez és com un regal per tots els esforços dedicats per donar vida al ritu català. Ens simplifica enormement la nostra tasca de recerca i, a partir d’ara, quan arribi una festivitat, quan arribi demà Xabat, només haurem de preocupar-nos per saber per quina pàgina hem d’obrir el Sidur Catalunya, aquest sidur que, automàticament, passa a ser el sidur de la Nova Escola Catalana, amb el teu permís (de l’Idan Pérez).
La Nova Escola Catalana ja té sidur, el Sidur Catalunya. Però no acaba aquí la nostra cerca i recerca: aquests textos cal que siguin “cantats” amb el nússakh que li correspon. Proveir aquest Sidur Catalunya d’un nússak català? A bodes ens convideu.
Un nússakh apropiat pel matí, tarda i nit, un nússakh per Xabat i un altre per les festes. Un nússakh per la cantilació de la Torah i un altre per l’haftarà i els cinc rotlles. Un nússakh per Cap d’Any i Kipur.
De la mateixa manera que l’Idan ha fet una gran investigació de recopilació i selecció que ha donat cos a aquest sidur, nosaltres intentarem donar-li una ànima, un corpus melòdic català, que l’anirem a cercar a Roma, a Venècia i a Liorna, a Salònica, a Orà i Alger, i allà faci falta, per tal que, com sempre dic a la Silvia Planas, directora del Museu de la Història dels Jueus de Girona, la Torah torni a sorgir dels calls catalans.
La bona notícia és que ja no cap que parlem en futur o en futur hipotètic: la llum de la Torah ja ha tornat als nostres calls, de la mà de moltes persones que fem tot el possible per tal que el llegat jueu català torni al lloc que li correspon.
Gràcies Silvia, gràcies Idan, gràcies a tots els amics de la Nova Escola Catalana, i que tinguem la força necessària per continuar treballant i, que el fruit de l’obra de les nostres mans el puguin gaudir els nostres fills i filles d’una manera natural.
Que el judaisme català sigui la nostra manera de viure, no només en l’àmbit personal, sinó també en l’àmbit comunitari, és la nostra responsabilitat.
Per un judaisme català que reneix, no com una filigrana acadèmica, no com a museïtzació del passat, sinó com a font d’aigua viva que sempre ens ha impregnat i que ens impregnarà d’ara endavant també, gràcies a aquest Sidur Catalunya, el sidur dels jueus catalans”
“Beneyt Tu, A. nostre Déu, Rei per sempre, que’ns vivifiquist, ens endrecist i ens faist aplegar al temps aquest”