El següent text és una adaptació de l’article «Women and prayer», publicat originalment a Halacha yomit.
El Talmud (Berakhot 20b) indica que les dones estan obligades a la mitsvà de resar. La Guemarà explica que, malgrat que sembli que hi ha raons suficients per declarar que les dones estan exemptes, ja que la mitsvà de la pregària és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat, malgrat això, les pregàries impliquen demanar la misericòrdia divina d‘HaiXem, cosa que les dones també necessiten, i per tant, elles estan obligades a resar. I també per això, de fet, es considera que la pregària no és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat. En aquest context, «pregària» es refereix a l’Amidà.
Els Poskim no es posen d’acord en l’explicació de la Guemarà anterior. Alguns diuen que, com que les dones tenen la mateixa obligació que els homes pel que fa a la mitsvà de resar, i com a mínim han de fer-ho cada dia, a Xaharit –al matí– i a Minkhà –a la tarda. D’altres, però, diuen que les dones només estan obligades a resar un cop al dia, i que això constitueix la mitsvà primària de resar. I van ser els nostres savis, els que van decretar que resem tres cops al dia, i que les dones no estaven incloses en aquest decret.
Halàkhicament parlant, i d’acord a l’opinió de Maran Ha-Xulkhan Arukh i els costums dels jueus sefardís i mizrahís, les dones només estan obligades a resar un cop al dia, sigui a Xaharit, a Minkhà o Arvit –al vespre. Aquesta és una obligació santa per una dona, i no hauria d’eludir-la. D’acord a la tradició aixkenasí, però, alguns diuen que les dones estan obligades a resat Xaharit i Minkhà cada dia. No hi ha cap raó per obligar, ni tan sols a les dones aixkenasís, a la pregària d’Arvit, ja que Arvit es va acceptar com una pregària obligatòria només per als homes, i no per les dones.
Maran Rabbeinu Ovadia Yosef zt”l advertia que les dones havien d’establir una pregària determinada per dia, sigui Xaharit, Minkhà o Arvit, per tal que la poguessin recitar de forma estable i continuada i no perdre l’oportunitat de resar durant tot un dia. És especialment valuós que una dona reciti la pregària de Xaharit i, abans de fer-ho, reciti «Birkot haiXahar» (les benediccions matutines, que les dones estan obligades a recitar cada dia, i durant la qual han de substituir «Xe’lo Asani Ixà» [per no fer-me dona] per «Xe’asani Kirtsonó» [que em va fer a la Seva voluntat], però sense pronunciar el nom de Déu – Nota del traductor: a la NEC optem per un enfocament igualitari, pel que dones i homes recitem «Xe’Asanu be’tsalmó», que ens vas fer a la Teva imatge. També hi ha dones que reciten «Xe Asani Ixà» [per fer-me dona]), seguit de «Birkat haTorà» (les benediccions diàries sobre la Torà), i després, preferiblement, seguir amb els versos del Xemà i «Barukh Xem Kevot Malkhtó Le’Olam Va’ed». Sempre que sigui possible, una dona ha de recitar els tres versos complets de Keri’at Xemà, i després començar l’Amidà.
Sempre que pugui, una dona ha de resar les tres pregàries del dia. Fins i tot segons la tradició sefardí, per la qual les dones no reciten la benedicció sobre les mitsvot que no estan obligades a complir, això no s’aplica en el cas de la mitsvà de la pregària, i una dona pot recitar totes i cada una de les benediccions incloses a l’Amida, els tres cops que la recitem al dia, com fan moltes dones arreu.