Durant el període entre Péssakh i Xavuot, és tradició estudiar el tractat Avot de la Mixnà. Al Bet Midraix ja ho estem fent, el primer i tercer divendres al vespre, seguint el Mishna Yomit de la Conservative Yeshiva de Jerusalem. Però com passa massa temps sense poder estudiar junts, també farem tastets cada setmana. Avui seguirem el ritme del Bet Midraix, al capítol 2.
Rabbí diu: «Quin és el camí recte que ha d’escollir per a si un home? El que és un ornament per a qui el segueix i constitueix un ornament per a ell davant els homes […]»
Avot 2, mixnà 1
Qui ens parla és Yehudà ha-Nasí –conegut també com Rabbí–, compilador de la Mixnà, president del Sanedrí i un dels líders jueus durant l’ocupació romana del segle II. En aquest inici del segon capítol del tractat Avot, Rabbí ens ofereix una sèrie de màximes relacionades amb allò que hom rep per les bones accions o les transgressions.
Amb la primera ens diu que una persona ha d’escollir un camí que sigui honorable per ella mateixa, i que li aporti honor per part dels altres. Un exemple seria algú amb molts diners. Si se’ls guarda, li aportarà molt honor, però si no en dóna ni en fa partícip a ningú, ningú podrà donar-li les gràcies. Per altra banda, si entrega tota la seva fortuna, rebrà una quantitat gran d’elogis, però no tindrà res per a ell.
Una altra interpretació és que hom ha d’esforçar-se a escollir el camí que cregui correcte, i que sigui ben considerat també per la resta. Hom ha de ser sincer amb un mateix, però no pot ignorar la societat on viu.
Rabban Gamliel, fill de rabí Yehudà ha-Nasí, diu: «És bell l’estudi de la Torà amb un ofici, ja que ambdós junts fan oblidar el pecat.
Avot 2, mixnà 2
En canvi, tot [estudi de] la Torà que no va junt amb un treball, a la fi cessa i causa pecat».
Per què Rabban Gamliel, fill del líder de la comunitat jueva de Babilònia, ens diu que l’estudi de la Torà s’ha de complementar amb una feina? En primer lloc, sembla que per no caure en l’ociositat i que la persona es mantingui ocupada. Però una altra interpretació podria ser que, en treballar per al seu propi sustent, aquesta persona no haurà de robar ni participar en activitats fraudulentes.
Perquè, com està escrit, «I menjaràs pa amb la suor del teu front» (Bereixit-Gènesi 3:19), que el Radak ens explica, té a veure amb tot l’esforç i feina que requereix la tasca d’aconseguir elaborar pa per no haver de menjar herbes, i que nosaltres, com al Mesilat Yeixarim, associem a l’esforç en aconseguir els mitjans econòmics per aconseguir aquest «guanyar-se el pa».
Aquesta indicació de Rabban Gamliel es pot veure a tota la Mixnà, i també al Talmud, on hi descobrim que tots els savis tenien un ofici. Des de sabaters a comerciants, tots ells complementaven el Bet Midraix amb una feina que els donava el sou amb què es mantenien ells i a les seves famílies.