Un dels piyutim més coneguts de la nit de Péssakh, i el que més agrada a la canalla, és l’anomenat “Khad gadia”, paraules aramees que les podrien traduir com “Un cabrit”.
Volem compartir amb vosaltres una versió provençal dels jueus comtadins, és a dir, els jueus de les santes comunitats de Carpentràs, Avinhon, Cavalhon i Illa de la Sorga.
Alguns dels cants litúrgics sinagogals, transmesos durant generacions de boca o orella, van ser recollits el 1885 per dos jueus d’Ais de Provença, Jules i Mardoqueu Crémieu, en un estudi anomenat “Chants hébraïques suivant le rite des communautés israélites de l’ancien Comtat Venaissin“. També al “Seder Hakuntres” publicat per Isaïe Vidal i Mardoché Ventura a Avinhon, 1765.
Un Cabri
Un cabri, un cabri qu’avié acheta maun pèro un escu, dous escu. Had gadya! Had gadya!
Es vengu lou cat qu’a manja lou cabri qu’avié acheta moun pèro un escu, dous escu. Had gadya! Had gadya!
Es vengu lou chin qu’a mourdu lou cat, qu’avié manja lou cabri…
Es vengu la vergo qu’a pica lou chin qu’avié mourdu lou cat…
Es vengu lou fio qu’a brula la vergo qu’avié pica lou chin…
Es vengu l’aïgo qu’a amaussa lou fio qu’avié brula la vergo…
Es vengu lou bioou qu’a begu l’aïgo qu’avié amoussa lou fio…
Es vengu lou chohet qu’a chahata lou bioou qu’avié begu l’aïgo…
Es vengu lou malah hamaveth qu’a chahata lou chohet…
Es vengu haKadosch Barouch Hou, qu’a chahata lou malach hammaveth, qu’avié chahata lou chohet, qu’avié chahata lou bioou qu’avié begu l’aïgo, qu’avié amoussa ou fio qu’avié brula la vergo, qu’avié pica lou chin qu’avié mourdu lou cat, qu’avié pica lou chin qu’avié mourdu lou cat, qu’avié manja lou cabri qu’avié acheta maun pèro un escu, dous escu.
Had gadya! Had gadya!
Des de la Nova Escola Catalana us desitgem unes bones festes de Péssakh, sempre kaixer i alegre!