El cant de “Les Dotze Paraules de Mossè” recitat per algunes famílies alguereses durant els ritus pasquals cristians ens permet de testimoniar la pervivència de “Ekhad mi iodea”, un cant de Péssakh —si bé modificat i adaptat segons la fe cristiana— en aquest petit racó català en terra sarda. “Les Dotze Paraules de Mossè” representen de ver un bé del patrimoni cultural immaterial de l’Alguer.
Des de la Nova Escola Catalana, encoratgem totes les iniciatives per a mantenir viu el patrimoni i llegat jueu de “la Balçaruneta” —la petita Barcelona de Sardenya, un patrimoni i llegat fonamentals i fundacionals d’aquest racó català de Sardenya, que uns pocs algueresos tot just ara comencen a reclamar com a propis.
Les dotze paraules de Mossè
«Dignament diuré
les dotze paraules
que Mossè digué.
Què vol diure dotze?
Los dotze apòstols.
Què vol diure onze?
Les onze mil vèrgines.
Què vol diure deu?
Los deu manaments de la llei de Déu.
Què vol diure nou?
Los nou cors d’àngels.
Què vol diure vuit?
Les vuit misses cantades.
Què vol diure set?
Los set dons de l’Esperit Sant.
Què vol diure sis?
Los sis ciris cremants.
Què vol diure cinc?
Los cinc llibres de Mossè.
Què vol diure quatre?
Los quatre evangelistes: Marc, Mateu, Lluc i Joan.
Què vol diure tres?
Los tres patriarques: Abraham, Isaac i Jacob.
Què vol diure dos?
Les dues taules de la Llei.
i l’u és Déu, i del món és Rei.»
A la conclusió del cant pasqual cristià “Les Dotze Paraules
de Mossè”, els algueresos se senyen bo i recitant la següent estrofa:
«Déu és babbu [pare], Déu és fill, Déu és l’Esperit Sant,
amèn.»
Molt interessant per profund