A l’inici del capítol 13 del llibre de Vaicrà, després de les instruccions per a després del part, la Torà ens indica: «I va parlar [el nom de les quatre lletres] a Moisès i a Aaron dient».
Moisès ben Nakhman de Girona ens diu que en aquesta ocasió HaiXem es dirigeix als dos, a diferència de l’inici del llibre de Levític on ho fa «als fills d’Israel» (Vaicrà-Levític 1:2), perquè el tema que es tracta tot seguit inclou l’acció dels sacerdots i dels levites:
Quan una persona tingui a la pell de la seva carn un tumor [inflamació, tumefacció] o una erupció o una taca brillant i es transformés la pell de la seva carn en afecció de lepra, se’l portarà davant d’Aaron el sacerdot o algun dels seus fills els cohanim [sacerdots].
Vaicrà-Levític 13:2
I per què? Perquè són els sacerdots els que tenen la tasca, quan veuen als impurs –impurs amb afeccions de la pell que a vegades es tradueixen com «lepra», malgrat que no és la malaltia de la lepra– a forçar-los a posar-se en quarantena i purificar-se.
A la secció que tracta amb la purificació dels «leprosos», a l’inici de la següent paraixà, Metsorà al verset 14:1-2, s’hi llegeix «I el [nom de les quatre lletres] va dir a Moisès dient: aquesta serà la llei del leprós [metsorà] en el dia de la seva purificació». En aquesta ocasió tampoc es parla ni a Aaron ni als fills d’Israel, perquè no hi ha cap necessitat de demanar als Israelites que corrin a purificar-se un cop la malaltia, o l’estat de metsorà, s’acaben; ni a apressar als sacerdots perquè realitzin els rituals de les ofrenes, ja que tots ho fan de forma automàtica i puntual (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Vayikra, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 164).
En la secció que tracta amb problemes de fluxos no normals, emissions nocturnes, menstruació anormalment llarga i similars, es demana que Moisès i Aaron «parlin als fills d’Israel i els hi diguin», perquè el problema és d’una naturalesa íntima, i només les persones afectades ho saben. És per això que HaiXem ordena que s’informi els sacerdots. Per què? Perquè en el cas de l’afecció de «metsorà», on és el sacerdot qui declara la persona impura, en cas de fluxos irregulars és el mateix flux qui fa que la persona sigui impura! Si llegim la continuació del capítol 15, veurem que el fet de tocar qualsevol objecte que hagi tocat la persona impura per flux, «traspassa» l’estat d’impuresa. Els sacerdots només poden realitzar els rituals d’expiació i menjar la «terumà», la seva part de les ofrenes, en estat de puresa ritual. És per aquesta raó, que les persones en estat d’impuresa ritual per flux han d’avisar-los! (Ramban, p. 164, nota al peu 51).
Les ordres de la Torà són precises, i es dirigeixen sempre a qui toca. Els fills d’Israel han de saber quines són les condicions en què un flux anormal els provoca un estat d’impuresa ritual, per tal de poder avisar als sacerdots i moure’s pel campament. Però les instruccions que fan que algú sigui considerat «metsorà», només van dirigides a Moisès i Aaron [i als seus descendents].
Per què? Perquè hi ha coses que, malgrat que ens afectin, no ens incumbeixen tots i cada un dels detalls. Hi ha instruccions que van destinades tan sols a aquelles persones que les han d’executar. Poden ser unes poques, o pot ser un grup gran de persones. Això no vol dir que calgui despreocupar-se de tot allò que no ens afecta de forma directa.
I el mateix passa amb les «mitsvot» o manaments: d’entrada afecten a tot el poble d’Israel, i s’indiquen aquells casos i circumstàncies en els que certa persona o persones n’estan exempts –que no vol dir que ho tinguin prohibit.
Al final, la interconnexió de tot amb tot i amb tothom ens arriba d’una forma o una altra. Però cadascú ha de saber quin és el seu paper per tal de poder-lo realitzar quan arribi el moment, si és que arriba.
Xabat xalom.