I en tot el que Jo us he dit, us haureu de cuidar (estar atents). I el nom d’altres déus no haureu de mencionar, no s’escoltarà de la teva boca.
Xemot-Èxode 23:13
Raixí ens diu que aquesta frase intenta posar totes les mitsvot [manaments] positives a la mateixa categoria de les negatives (prohibicions), ja que, segons diu, cada cop que la Torà empra el mot שמר, «cuidar», és un advertiment que té força de prohibició.
El Khizekuni, per altra banda, ens diu que aquesta frase es relaciona amb les dues indicacions anteriors, relatives a les prohibicions relatives a xabat, i al descans de la terra durant l’any sabàtic.
I encara Sforno, que fa una barreja de tots: no només s’adverteix de no traspassar els manaments de Déu, sinó de construir-se proteccions per assegurar-se que no es traspassen aquests manaments de forma inconscient (khumraot). L’exemple d’aquí, és no només no retre culte a ídols, sinó tampoc mencionar ni els seus noms. I no només això, sinó que tampoc podem ser la causa per la qual altres persones mencionin els noms d’aquests ídols. I si ho fan, no ha de ser amb el nostre vistiplau.
Però per al Ramban, aquest verset es refereix a totes les lleis destinades a desarrelar la idolatria, i prohibeix que s’anomenin «déu» als ídols, ni mencionar els seus noms ni fer cap mena d’invocació. Per què?
En tant a l’explicació de Raixí, diu Nakhmànides que el rabí hauria de dir que aquest vers és una advertència negativa expressada en termes generals, per tal que si hom transgredeix qualsevol o totes les prohibicions que s’hi inclouen no el faci susceptible de càstig. Perquè si no es fa així, caldria que els jutges sentenciessin a fuetades a qualsevol persona que no pugui complir qualsevol dels manaments possibles de la Torà. Però en una prohibició com aquesta, que inclou tants temes sense fer menció específica a cap transgressió particular, tothom estaria d’acord a dir que no s’aplicaria la sentència del fuet (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Shemot, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 403-404).
El Ramban enllaça la primera part del verset, no amb les dues indicacions sobre Xabat, sinó amb la segona part del verset sobre els elohim akherim, els altres déus, pel que el significat de la frase seria: «de totes les advertències que Jo us he dit en tant a altres déus, cuideu-vos-en molt; no els adoreu, ni us hi postreu al davant, condemneu a mort a qualsevol que els hi faci sacrificis, i no feu cap imatge gravada, ni de cap forma. Encara més, cuideu-vos de no mencionar el nom dels seus déus» (R. M. ben Nachman, p. 404).
Molts mestres, moltes interpretacions diferents de sobre a què aplica aquesta frase, però una advertència sobre les advertències: cal vigilar en fer sentències taxatives i generals, com la de Raixí, no fos cas que en comptes de crear una khumrà [tanca protectora] no acabem construint una fossa on hi anem llençant a qualsevol que, segons la nostra opinió, no compleixi tot a la perfecció.
Xabat xalom.