Un terç de la nosta vida, qui més qui manco, el passam dormint. I mentre dormim tenim somnis.
I ja que és així, no pot ser que els somnis no tenguin importància.
Això no vol dir que els entenguem. A la nostra paraixà podem veure que hi havia necessitat d’interpretar els somnis. Qualsevol persona pot declarar que sap interpretar-los, la questió és si és veritat o no. Com en moltes altres coses, hi ha ‘regles de joc’, una normativa de com es poden fer i com no: com arribar a l’interpretació acurada, i quan no serà més que una farsa.
Al darrer capítol del Tractat de Brakhot, al Talmud, hi podem trobar unes pàgines que parlen dels somnis i de llur interpretació. No és tan senzill com podria semblar.
De totes maneres, n´hi ha que són evidents, n’hi ha que es repeteixen una i altra nit, i ens aixecam de bon matí, i de vegades a mitja nit i tot, amb la clara impressió de saber-ne el significat.
El Talmud diu que aquell que passa set nits sense somiar, és molt mal senyal. No vol dir que se’n recordi del somni, però ha de somiar.
Tenim, també, somnis de desperts, il·lusions. Amb el temps, i sense saber exactament el per què, les il·lusions s’apaguen, desapareixen. En part a causa de les decepcions, les forces que ens han mancat en un moment o altre, una mala cara o una reacció negativa que ens han fet.
Hem de saber que rebem la nostra vitalitat precisament d’aquests somnis. En hebreu, el verb somiar i curar-se és el mateix, ja que el fet de somiar és una gran curació.
També hem de saber que tenim la possibilitat de programar els somnis, segons el que ens ocupi durant el dia, però que hi ha un nivell molt alt de somnis que són ‘mini-profecies’, que ja no depenen directament de noltros. Depenen, sí, del nostre nivell espiritual i ètic, però no poden ser programats sinó que són missatges divins, molt més enllà de la nostra preparació intel·lectual. Són els somnis que hi ha a la nostra paraixà, missatges divins que ens ajuden a millorar, que ens encaminen en la bona direcció.
Xabat Xalom!