(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.)
Un greu problema tenen tots aquells que fan feina com empleats, fent feines que no són per a ells mateixos. El problema és que quan te paguen el sou, se suposa que el paguen no tan sols per la feina feta, sino pel temps ben aprofitat que has estat a l’oficina o a la fàbrica.
I per què és un problema? Perquè ens hem avesat a prendre ‘moments de descans’ a balquena, de manera completament desproporcionada.
Se suposa que reps el teu sou pel temps que fas feina, no pel temps que dediques a veure futbol, a mirar què fan els amics al facebook, a prendre un altre cafetet…
Si cobres per un treball que no has fet, se considera un robatori.
Ah! Pots al·legar que, tanmateix, tothom sap que els empleats perden el temps molt més que no l’aprofiten; que els qui avui paguen són els mateixos que perderen el temps quan començaren a l’oficina, fa vint anys… Però aquesta excusa és falsa. Sempre, sempre, el qui ha de pagar ho fa per tal de rebre un bon treball, un temps ben aprofitat. Quan perds el temps i cobres el sou, és un robatori.
Fins a quin punt? Mitja hora perduda? Deu minuts? Depèn de cadascú, del nivell de fiabilitat de cadascú. Està clar que pots prendre un descans, que pots sortir a respirar un poc l’aire (el que abans era fumar-se un cigarret – encara n’hi ha que el fumen??!!), i, tanmateix, ja ha entrat al codi legal: deu minuts per tal cosa, vint per tal altra…
El nostre patriarca Jacob estava llogat a ca el seu sogre Lavan, i al cap de vint anys de treball passen comptes, de mala manera, i Jacob demostra que no ha perdut ni un moment, ni de dia ni de nit ha descuidat el ramat, sense que importassin ni gel ni sol.
Quan te paguen un sou per unes hores de feina, en realitat, aquest temps no te pertany i l’has de dedicar exclusivament a la tasca que se suposa que has de fer. Molta gent no ho sap, o ho sap i no en fa cas, no li importa, no li dóna cap importància.
És mal de fer, ja que moltes vegades ‘badam’ i els minuts volen i arriba el final del dia i veiem que no ens ha retut. Si es tracta dels nostros dobbers, ja és dolent; si són els dobbers d’altri, ja és un crim. Hem d’anar vius!
Xabat Xalom!