(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.)
Avraham tenia un vell servent, que nomia Eliézer i li era molt lleial. Aquest servent era d’origen cananeu, la família maleïda, pel mal que havia fet el seu ancestre Cnà’an, i que havia deixat una terrible empenta en tots els seus descendents, que seguien tots ells els mals camins apresos de l’avi Cnà’an.
Però ja fa molts d’anys que Eliézer és a casa d’Avraham, anul·lant les seves pròpies metes i posant les del seu amo per damunt.
I ara li han donat una fita difícil: ha de trobar una dona per al fill de l’amo. Una dona que sigui la més adequada. Com se fa una cosa així?
Està clar que no és l’aspecte físic el criteri que li farà decidir quina és la millor dona pel fill de l’amo, ja que la que sia agradable a un, no sempre ho serà a l’altre.
Eliézer ens dóna la resposta: ha de ser una dona que gusti d’ajudar als altres, una dona caritativa de bon de veres.
No li ho posa fàcil! Ha de cumplir un enfilall de requisits per tal de ser apta pel fill de l’amo. Avraham és la caritat personalitzada, i el seu fill segueix el seu camí. També la difunta muller d’Avraham era molt caritativa.
No tenim aquí el temps d’analitzar les proves que li posa Eliézer a la candidata ni de com ella les supera; supera, vull dir, més allà del que Eliézer suposava, fins que el deixa estorat.
Noltros som els fills d’aquesta família. Una família generosa amb els seus i amb els altres. Una família que no mira prim a l’hora d’aidar, de donar una mà. A l’hora de fer un prèstec incondicionat, que pot ser que mai li tornin…
Rivcà entra a la tenda de Sarà, i la sustitueix plenament, tal i com Itskhac sustitueix a Avraham.
S’està formant la Sagrada Família (la veritable ‘Sagrada Família), que es converteix en llum per a tots noltros i per la resta de la Humanitat.