(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.)
Diuen que tot el que fa el Creador és bo. Què podem saber nosaltres de les decisions del Creador? Podem confiar que tot és correcte! Idò, no!
Aquí veiem a Avraham que discuteix amb el Creador, que li fa preguntes. Pot ser hi ha cinquanta justs, tal vegada n’hi ha quaranta cinc, o quaranta, o trenta, o vint, o deu… Què passa aquí?! No és una audàcia descarada per part del Patriarca Avraham, discutir amb el Creador si pot destruir Sodoma o no, si s’ho mereixen o no?
Idò resulta que és aquest, precisament, el motiu pel que el Creador va elegir a Avraham d’entre tots els altres prominents personatges que hi havia al món en aquell temps, com diu el Creador (Gènesi 18:19): “Ja que el conec, per tal que ordenarà els seus fills i la seva casa després d’ell, per a guardar el camí del Senyor, fent justícia i judici…”
Fer la justícia vol dir que no basta que sigui just, sinó que també s’ha de demostrar, s’ha de comprovar. No basta ‘saber’ que D’éu és just: Avraham ho demostra.
Així hem après tots els seus fills. Sempre capdavanters en la cerca de la justícia, sempre exigint-la. Fins i tot del mateix Creador! Però, a demés, la paraula ‘judici’ del verset ha rebut, amb el córrer de ja Història, un significat de ‘caritat’. És una justícia caritativa, vol dir, que cerca excusar el comportament de les criatures, tal i com noltros mateixos ens auto-excusaríem en casos parescuts. Lluitar per tal de demostrar el punt de llum, de bondat, que hi ha, de vegades molt amagat, dins el comportament de les persones.
Aquesta és, també, la funció del Tribunal de justícia: trobar l’excusa que permeti eximir l’acusat del càstig que se mereix. Només en cas de no trobar altra sortida, se li aplicarà el càstig; quan no hi ha més remei.
En realitat, és la més profunda justícia, ja que sortim del punt de vista que l’acusat és, de veritat, innocent, fins que se demostri el contrari més allà de qualsevol dubte.
És el llegat que hem rebut del nostre pare Avraham.
Xabat Xalom!