Estem ja apropant-nos al final de la Torà, i Moisès comença el que serà el seu darrer discurs. «Avui faig 120 anys. Ja no puc sortir ni entrar» (Devarim-Deuteronomi 31.1).

I després de parlar als fills d’Israel i a Josuè, «I va escriure Moisès aquesta Llei –Torà en l’original– i la va entregar als sacerdots –als kohanim— que portaven l’Arca del pacte del [nom de les quatre lletres] i a tots els ancians d’Israel» (Devarim-Deuteronomi 31:9).

I què va escriure? «I Moisès va escriure aquesta Llei [… ha-Torà hazot]» des del principi de Bereixit fins davant de tot Israel. I encara que al verset 11 hi hagi escrit «tu hauràs de llegir aquesta llei […ha-Torà hazot] davant tot Israel», segons els rabins (a Sotà 41a), aquí s’està referint al llibre de Devarim. És a dir, que Moisès va escriure tota la Torà, i després va ordenar als israelites que cada set anys llegissin la llei escrita al llibre del Deuteronomi (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 345).

I malgrat l’expressió, «ha-Torà hazot», sigui la mateixa en els dos casos, es refereix a dues accions diferents sobre la mateixa cosa, com ens ha explicat el Ramban. Perquè malgrat que s’ordeni llegir “només” Devarim, les lleis de Devarim no s’entén sense llegir els quatre llibres anteriors.

Però és que encara hi ha una tercera aparició de l’expressió «ha-Torà hazot», al verset 12: «Reuniràs per a fer-ho a tota la gent, homes, dones, nens i forasters per tal que aprenguin a témer al [nom de les quatre lletres] el vostre Déu i observin tots els preceptes de ha-Torà hazot», d’aquesta Torà.

Quina? Tota! Perquè com ha-Torà hazot diu en bastantes ocasions, només hi ha una mateixa llei per tots. I per què parla dels «homes, dones, nens i estrangers»? Perquè les dones, també, estaven allà presents, i van aprendre a témer al [nom de les quatre lletres] (R. M. ben Nachman, p. 346).

Tot Israel forma part del pacte, i això inclou a les dones sense cap mena de dubte. Ho diu la Torà escrita, ho diu la Torà oral –recordem que exempt no vol dir prohibit— i ho diuen molts rabins medievals, que en algunes coses són més oberts que alguns rabins moderns.

Xabat xalom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.