Call, matí de diumenge, cel de plom. A la cantonada de la Plaça Sant Jaume, el grup envolta la Lucia, la nostra guia i, com el seu nom indica, qui avui posarà llum sobre un passat ple de foscor. El cercle està fet d’una barreja d’amics i cares desconegudes però properes. Un sent que ens uneix el passat d’aquesta ciutat que em té enamorada. Que cada dia troba com sorprendrem, com aquell amor que sap renovar-se des del detall d’una flor, d’un llibre o d’un passeig.
Avui descobriré la Barcelona jueva, la que va ser sinagoga allà on ara hi ha la Trinitat, la que va ser passada per la pila baptismal pels qui pretenien, a cop d’aigua beneïda, esborrar la seva essència, la que va ser perseguida per la Inquisició i la que va saber salvar la paraula sagrada entre les pedres. Però, sobretot, la que va saber viure i morir en la Llei de Moisès.
La Lucia traça un recorregut que ens retorna els noms dels carrers, els límits del barri jueu, que ens porta d’una a una altra porta del call, a un i altre costat del mur i a un i altre costat de la consciència. I, entre la remor de la ciutat actual, viatjant al passat ens sentim conversos.
Per uns segons experimentem la por de aquell 5 d’agost de 1391, d’aquell dissabte, dia de sant Domènech, que va entrar al Xabat tenyit en sang. El pogrom va costar la vida a més de 200 jueus.
És una de les històries que ens explica la Lucia mentre la Moriah ens ajuda a comprendre el dolor del convers a l’hora de renunciar al nom de família en un intent de salvar la seva vida i la dels seus estimats. I la desesperació posterior al comprendre que ara estan en terra de ningú.
Que mai es trauran el «san Benito» per haver estat jueus i que la persecució continua…Perquè sí, és cert. El cor segueix refugiant-se en la llei de Moisès, amagada entre les pedres d’una pàtria perduda, amb la força imparable de la fe recobrada.
Dues hores intenses, que passen volant però que quedaran en el teu cor per sempre.
Text: Pilar Calvo