A la paraixà Mikets hi llegim l’episodi en què Josep interpreta el somni de les vaques grasses i primes del Faraó. Després de dos anys d’haver interpretat els somnis del coper i el forner.
La interpretació pot semblar òbvia dins el context del món antic, agrícola. I no seria estrany que un esclau arribés a interpretar somnis d’un rei, encara que sigui com a divertiment o com a bufó. Però Josep no va un pas més endavant, sinó que fa un salt enorme.
Cal tenir en compte que estem parlant del rei d’Egipte, l’imperi més antic i poderós del món antic, i podríem dir de tota la Història. I com a molt, qualsevol persona a la qual se li digui que en uns moments entrarà a la càmera on hi ha el rei per interpretar-li un somni, caldria assumir que es limitarà a fer això, gairebé sense mirar-lo als ulls, i es retirarà.
Doncs Josep, un simple esclau a qui acaben de treure d’una masmorra, es planta davant seu i després de la interpretació, segueix: «I ara aconsello al Faraó …» Khutspà!! Un esclau aconsellant al rei d’Egipte. Al fill de Ra!! Però encara n’hi ha més: «…que cerqui un home comprensiu i savi i el posi a càrrec de la terra d’Egipte» (Bereixit-Gènesi 41:34).
Ens diu Moisès ben Nakhman que això, Josep, ho diu remarcant els aspectes «comprensiu» i «savi». Comprensiu en tant a què ha de saber com mantenir al poble egipci racionant el menjar, d’acord a les necessitats de cada familia així com vendre excedents per tal d’acumular riquesa per al Faraó. Savi en ordre de saber com preservar la collita per tal que no es podreixi (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 501).
Però per què ho diu, això? Per amor al Faraó i als egipcis? Recordem que el van empresonar després d’una acusació falsa. No. Ens diu el Ramban que Josep explica el problema i presenta la solució per tal que l’escullin a ell, perquè «els ulls del savi estan al seu cap» (Kohelet-Ecclesiastès 2:14).
El primer cop que Josep té oportunitat d’intentar sortir de la presó no depèn d’ell mateix. A la paraixà anterior, quan interpreta el somni del coper, li demana que parli d’ell al Faraó per tal que l’alliberi (Bereixit-Gènesi 40:14). Al final el coper no se’n recorda, i no diu res (verset 23), però és el mateix coper qui proposa que Josep es presenti davant el Faraó per explicar el somni de les vaques (Bereixit-Gènesi 41:9). Per tant, el coper compleix.
Josep s’atreveix a dir-li a l’encarnació del déu egipci Ra que el tregui de la presó i el posi a càrrec del país. Què fa el Faraó? El Ramban ens ho explica: com era un hebreu i els egipcis els menyspreaven de forma exagerada fins a arribar al punt en què no menjaven res que ells haguessin tocat –escandalitzem-nos, i després pensem en la prohibició de beure vi que hagi tocat un no jueu (Avodà Zarà 29b i 57a)–, el Faraó va preferir demanar permís a tota la cort fent-los la pregunta «Podrem trobar algú així, en qui resideixi l’esperit de Déu?» (Bereixit-Gènesi 41:38).
I el Faraó mateix respon «Com que Déu t’ha fet saber tot això a tu […]» (Bereixit-Gènesi 41:39), ell i la cort accepten que no hi ha ningú més tan comprensiu ni tan savi com ell, i per tant el consideren apte per assumir l’autoritat com a virrei (R. M. ben Nachman, pp. 501-502).
Els ulls del savi estan al seu cap, mentre que el neci camina a les fosques (Kohelet-Ecclesiastès 2:14). Els ulls estan per fer-los servir. Josep es veu per fi davant el Faraó i decideix prendre les regnes del seu destí per intentar alliberar-se. Però no ho fa en mode egoista, com ens atreviríem a dir del coper, que un cop se li restitueix l’honor de servir al rei, s’oblida de tota la resta. Josep aprofita l’oportunitat i fa gala d’una khutspaniut –cara-dura– enorme, però després durà a terme les propostes de forma íntegra.
Ara bé… en quin moment aquesta pretesa «khutspaniut» deixa de ser impertinència pura per convertir-se en «rukhaniut»?
Xabat xalom.