Les discussions entre Hil·lel i Xammai –qui les hagués pogut viure– són potser les més famoses d’entre tots els rabins. En el cas de khanucà, no trenquem la norma. Els dos savis tenen visions oposades.
Per Xammai, comencem encenent vuit espelmes, i cada dia n’encenem una menys. Els rabins del Talmud, al tractat Xabat (p. 21B), expliquen que per Xammai, entre altres coses, així comptem els dies que falten. El primer dia en queden vuit, el segon dia set, i així fins al darrer.
Per Hil·lel, la cosa va al revés. Comencem encenent una sola espelma, i cada dia n’afegim una més. L’explicació que se’ns dona és que Hilel diu que, en qüestions de queduixà –santedat–, sempre cal augmentar i mai minvar. Per això, i perquè l’halakhà –la llei– segueix la casa de Hil-lel, comencem amb poc i acabem amb la khanuquia –un canelobre amb vuit o nou suports– resplendent.
Què passa quan arriba el divendres de Khanucà? Què s’encén primer, les espelmes de Xabat o les de la festa? Els Rixonim no ho tenien clar, i també discutien sobre el tema.
Simó Kiara (també conegut com el Bahag, Babilònia, segle VIII), autor del tractat Halakhot Guedolot, diu que primer cal encendre les espelmes de Khanucà, perquè com les dones –que són qui de forma tradicional ho han fet sempre– solen acceptar l’arribada de Xabat encenent les espelmes de Xabat, no es podrien encendre les de Khanucà sense transgredir la prohibició de fer i transferir foc.
Però, per altra banda, existeix el principi talmúdic “tadir uixeno tadir, tadir codem“: aquella activitat/mitsvà que es realitza de forma més freqüent, és la que s’ha de fer primer. Celebrem Xabat cada setmana, i Khanucà només un cop l’any. Per tant, caldria seguir aquest principi. Però com pot ser! Estaríem fent, i transferint, foc!!
En la nostra cerca per saber com es feien les coses a casa nostra abans de les piconadores que tracten de fixar l’halakhà de forma immutable, volem veure què deia el nostre Rabí de capçalera, Moisès ben Nakhman de Girona.
Per començar, el Ramban –i també el seu alumne de l’escola catalana Salomó ben Abraham ben Adret, el Raixbà– diu que el Bahag s’equivoca en el tema d’acceptar l’entrada de Xabat amb l’encesa d’espelmes, perquè Xabat comença amb la pregària de la nit (Beit Yosef, Orakh Khaïm 263:6:1).
Que en tot cas, com aquella dona que encén les espelmes de Xabat té la idea d’encendre, tot seguit, també les de Khanucà, de cap manera ha acceptat l’entrada de Xabat.
Per tant, els dos grans mestres de l’antiga escola catalana, el Ramban i el Raixbà, dicten que, el divendres de Khanucà, tothom –homes i dones– poden encendre primer les espelmes de Xabat i, després, les de la festa, seguint el principi de la mitsvà més freqüent.