Comentaris a la Torà de Nakhmànides: Lot i l’autèntica sodomia

La tercera paraixà de Bereixit, Vaiera, comença amb Abraham –ara amb el nom canviat, ja que el pacte s’ha establert– assegut davant sa tenda. Segons la interpretació que se segueix, li esdevé una visió que narra l’escena dels tres homes que s’acosten, ell surt corrents a cercar-los i els convida a refrescar-se i menjar, abans de continuar el viatge (Bereixit 18:1-5).

Tal com vam veure a la paraixà anterior, l’hospitalitat com a forma d’expansió i ensenyança del monoteisme era l’especialitat d’Abraham nostre pare. Però cal tenir clar que aquesta no era una hospitalitat interessada, de la de “si no em compres res ja pots marxar”. Abraham tenia la tenda al mig del desert. Oferia el seu menjar i la seva aigua a tothom, perquè el desert és un lloc feréstec i perillós. I, de pas, aprofitava l’avinentesa per explicar el missatge a qui el volgués escoltar.

És d’esperar que Abraham projectés aquesta actitud cap al futur. És per aquesta raó que Ha-Xem diu «Perquè Jo l’he escollit per tal que instrueixi als seus fills i a la seva descendència després d’ell perquè guardin els Meus camins fent el que és just (tsedakà) i recte (mixpat), per tal que [el nom de les quatre lletres] concedeixi a Abraham allò que li va prometre» (Bereixit 18:19).

Lot, que es va passar força temps convivint amb el seu tiet Abraham, segurament l’havia vist practicar aquesta justícia i rectitud (tsedakà u-mixpat). Potser per això, quan viu a Sodoma i veu apropar-se dos homes –o missatgers (malakhim)–, surt corrents a cercar-los i els convida a casa seva, oferint-los descans i repòs.

Un cop els sodomites se n’assabenten, acudeixen a casa de Lot i li reclamen que els entregui els dos estrangers «per tal de conèixer-los» (Bereixit 19:5). Lot s’enfronta a la multitud, que l’amenaça: «I van respondre “Aparta’t! Aquest” van dir “que va venir com un foraster i ara vol fer de jutge.” […]» (Bereixit 19:9)

Sempre s’ha assumit que aquest «per tal de conèixer-los» es referia a pràctiques sexuals, seguint paral·lelismes com «Adam va conèixer a Eva, i aquesta va engendrar». Però quan Ha-Xem comenta amb Abraham quines són les coses per les quals vol destruir Sodoma, Gomorra i la zona que les envolta, no parla de cap mena d’activitat sexual. Parla de violència, de prendre’s la llei per la mà, d’abusos als visitants…

A Bereixit Rabà (50:7) s’explica, a través del verset 19:9, que la pràctica sodomita per als visitants era «usar-los bestialment/com bèsties, i robar-los tots els diners».

Però el nostre rabí de Girona ens ofereix una interpretació ben diferent del significat de la sodomia i, de pas, una lliçó sobre la lectura literal i descontextualitzada de la Torà. (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 250-251)

Primer de tot, ens explica que Sodoma era una terra d’abundància i plenitud, i el mateix profeta Ezequiel ho confirma: «Heus ací que aquesta va ser la iniquitat de la teva germana Sodoma: supèrbia! Ella i les seves filles tenien plenitud de pa i tranquil·litat sense traves; i ni així van estendre la seva mà al pobre i al necessitat» (Ezequiel 16:49)

El Ramban també ens diu que a la zona de Sodoma, els crims com la blasfèmia o l’assassinat eren comuns i sense aturador. Però allò que va segellar el seu destí no va ser això, sinó la incapacitat de prestar ajuda al necessitat:

«A més, tots els pobles actuen de forma justa cap als seus veïns i pobres, no hi havia cap altra nació que igualés a Sodoma en crueltat.»

No estem parlant de pràctiques sexuals, ni de crims violents. Parlem de la crueltat d’aquells que, tenint la capacitat sobrada de poder prestar ajuda al necessitat, escullen conscientment no fer-ho. I no només això, sinó robar-li el poc que té.

Ha-Xem destrueix la regió de Sodoma, diu en Ramban, perquè els seus habitants es comportaven pitjor que la resta del món enfront dels Cels i a la humanitat. Per no ser dignes de l’abundància que tenien, la terra dels sodomites fou destruïda i convertida en un solar.

Podríem dir que tornem a trobar-nos amb una mitsvà que s’entregarà després d’una situació violenta i desagradable: en el futur, la Torà repetirà un cop i un altre que s’ha d’ajudar i respectar al necessitat (en especial a l’orfe, la vídua i l’estranger).

Però en Moixè ben Nakhman de Girona no només ens ha capgirat el significat de sodomia. També podem extreure un nou significat al concepte «tsadik». Si prenem en compte que la sodomia és actuar de forma cruel quan caldria fer-ho de forma justa i recta, allargant la mà i oferint ajuda a qui ho necessita –com Abraham oferint aigua, menjar i repòs als viatgers del desert–, de la conversa entre Abraham i Ha-Xem, en la que, el primer, pregunta al segon si destruirà la regió si troba un nombre de justos (tsadiquim), potser ens hauríem de plantejar què entenem per tsadik.

Abraham el nostre pare és escollit perquè instruirà la seva descendència a fer tsdakà umixpat. Els criteris de la justícia i rectitud divines se’ns escapen. Però només nosaltres podem decidir si volem viure una vida d’escarafalls buits, o seguir el camí d’Abraham i acollir al foraster. I també defensar la vídua i protegir l’orfe. Allargar la mà al necessitat.